U.E PETRA 2-1 SANT MARÇAL

Petra.- Monroig, López, Pujades, Servera, Amengual, Femenías, Toniet, Serralta I (Bonnín), Mestre(Mascaró), Santandreu y Vanrell(Serralta II)


Sant Marçal.- Rigo, Roca(Emilio), Morales(Seguí), Quetglas, Serra, Siquier, Iniesta, Contestí(Vila), Ballester, Martín(Ribot) y Marc(Tomás)




Dissabte 18:00 hores. NA CAPITANA.


Tothom té un destí, està escrit, els més escèptics no hi creven, però jo si. El destí està marcat amb rectes, curves,ports de muntanya, descens, cada etapa una part de la vida. El que pasa es que a vegades tu el pots decidir, la vida et dona dret a triar, dreta o esquerra, a vegades agafaràs el correcte d'altres no. Això va pasar el dissabte a na Capitana, el destí estava marcat, atacar,fallar fer pals,aturades del porter, com qui vol toma una pared i només li fa cusigolles,i cuant toma un troç apareix un pal, en toma un altre i apareix el porter,en toma un altre i apareix un jugador; com aquell pistoler que comença a disparar bales de la seva pistola i no fer a l'enemic, i sap que tard o d'hora les bales se li acabaràn i a l'enemic encarà ni quedarà alguna, doncs el destí al Petra li va acabar ajudant, ja que molts veien el típic partit on un equip sempre ataca i falla i falla, i el rival arriba i no perdona, el que va pasar es que el Petra va triar el camí correcte i va lluitar fins al final, seu fou el premi,per descomptat que era el marescut.
L'heroi de la tarde fou com sino el Kaiser,el depredador,cada moviment, cada carrera,cada desmarc seu té un objectiu, ell tot sòl fa anar de bòlit la defensa rival, això si, administra com ningú l'esforç, però cuant el fa, té un perqué, i el resultat així ho diu. També destacar en Toniet a vegades pareix perdut dins ell, amb por de fer coses, com si retingües el jugador que és i serà, ahir es va amollar, va despertar i seves foren les millors jugades amb centre teledirigit al cap del Kaiser que no va fallar. El gol del Sant marçal fou de falta, però no una falta cualsevol, esteriem en la mateixa discussió sempre, per a la gent objectiva un gran gol, i per als que xerren tant que ho provin de fer si es tan bo de fer, ja que més val no recordar altres gols de faltes que han fet al Petra.....
Començarem per el principi........


El partit començà amb un ritme trepidant per part del Petra, amb ocasions que s'enllaçaven una derrera l'altre, no mentiré, al principi el seu porter Rigo em donava certa inseguretat però amb el transcurs del partit va fer parades de mèrit, els porters tenen aquets dies on tot els hi surt i el paren tot, ahir va ésser el seu, cert es que de poc consòl li van servir les seves aturades ja que la principal finalitat tant seva com de l'equip(que no era altre que no perdre) no es va complir. El Petra va tenir infinitat d'ocasions per marcar, però apart de lo abans comentat, els davanters no tenien el seu dia, estaven molt fallons, com si necesitassen una motivació, una raó per fer gol, en tot això dir que la defensa del Petra va jugar una bona estona en foc, pareixia que els hi agradava i que no els hi feia res sentir sa calentoreta d'es foc amb que jugavén, el Sant marçal es va donar compte i van començar a ficar la pilota a l'esquena dels central que va costar més de un susto. Amb tot això va arribar la jugada del primer gol, un slalom cual esquiador de pista pareixia toniet va acabar amb una centrada perfecte, i quant dic perfecte es perfecte, que el Kaiser va tenir temps de pentinar-se i de fer posé per a sa foto, i no va perdonar 1-0. Als 10 minuts del Petra arribà el seu gol, una pilota que primer el central no acerta a rebutjar, que arriba al lateral que no la fer i ha de fer falta, no discutirem els metres que es va tirar la falta, això es com tot, en una manifestació cualsevol U.G.T dirà que hi ha 30.000 persones, i el govern 5.000, doncs això es el mateix,uns diràn 5 metres els altres 15, Iniesta va xutar la falta, que va pareixer com qui té un llança mísils i li diu: vull que faci aquesta trajectoria i vull que entri per allà afarrat el pal, i es clar el llança misil no va fallar, aixi es va arribar al descans.

En la segona part no va canviar gens la imatge del partit, el Petra atacant i el Sant Marçal es defensava com podia, les ocassions anaven caigüent una rere l'altre, però sense cap resultat, que si un xut per aqui, una jugada i un pal per allà, que sino un remat alt,així tot el temps fins que va arribar la jugada del segon gol, que va venir degut a una centrada d'aquestes que tant agraden als davanters i tan poc als defenses, serralta escorat a l'esquerra va centrar per davant la línea de la defensa, l'esfèric es va passetjar per davant tota la defensa mirant la pilota i les seves cares intuïnt el perill que la pilota düia, fins que va arribar a Mestre que es va estirar per arribar-hi i la grada va quedar en silenci, uns es van estirar com si fossin el Kaiser, l'altres van contenir la respiració, d'altres simplement no van voler mirar, però el Kaiser es el kaiser i va definir, 2-1.
Després del gol, el Sant Marçal es va estirar i en una altre falta absurda a la frontal poc li va faltar per marcar, monroig va rebutjar el perill, no sense certs problemes. En els darrers minuts van entrar M. Serralta i bonnin, Serralta va disposar de 3 ocasions clares, però quan té la pilota pareix que li fa nosa, com qui té una puça i se la vol llevar, l'esfèric el incordia i no vol la pilota, xutà ja abans d'entrar dins l'àrea,com si en entrar-hi li caigüés una multa o el món li vengües a damunt, el partit va acabar amb 2-1 i victòria justa del Petra.

El camí el tornam a tenir marcat, però cal recordar que la semana que vé anam al camp on possiblement més joc subterrani es mou, però el Petra si posa peus de plom i s'aferra tot es possible.


Un 10 per a l'afició que ve a animar al Petra i pateix un poc de fred, gràcies a tots.



El crack- Mestre- va tornar demostrar la seva efectivitat, quan la té, l'enxufa.


El dandy- Toniet- la seva pasada en el primer gol es per enmarcar.



vaja dia- M.serralta- va entrar d'esubicat i va fallar un parell d'ocasions clares de gol


Els pardillos- cós tècnic- sempre igual, al banquet hi ha "xou"... van expulsar a n'en tomevet i van a monestar practicament a tohom.


El millor- l'afició- cada vegada hi ha més gent faci el dia que faci, un 10 per a ells.