UE PETRA 1-2 SON FERRER

Alineaciò: Monroig, pujades,mascaró,servera,victor;femenies, santan, t.serralta, m.serralta, vanrell i mestre.També jugaren: Bonnin,Bini,Servera.



Dissabte 18:00 hores, Na Capitana.





Com qui toca la gloria i baixa al infern, com qui veu la llum i veu la victoria, es sent i mitj es sap guanyador i de cop i volta la llum s'escapà, el dolç fuig de davant i es converteix amb amarg, es Ferrari es converteix amb un seadet, es billet de 500 € es fals... Això va pasar a NA CAPITANA, això si, els jugadors es van deixar la pell, van correr,van lluitar, es van desfer en el partit(per cert crec que hi ha certs comentaris que no se han de fer després d'un partit), nhi havia més d'un que casi se li veien els ossos.També dir que el Son ferrer va surtir viu de l'infern , però si surt un de cada 1000 pics, dissabte els hi va tocar surtir vius, la pròxima vegada no serà així, la sort es un factor a tenir amb compte i dissabte la van tenir del seu costat. El gol del Petra va esser del Kaiser, després d'un rebot dins l'àrea, el seus gols foren errades buahh super greus del porter, o sigui jo, aixi que no queda més dir que la derrota té un culpable clar per part de 90% dels companys, si això es poden dir companys...., bé començaré per es principi....



El partit va començar elèctric per part dels dos equips, el Son Ferrer apretant i el Petra en problemes per treure la pilota del darrera, la primera clara oportunidad fou seva en un corner on van ramatar sòl com un mússol, jo vaig treure una maneta, res molt facil. El son ferrer a poc poc va anar amollant,com una serp que deixa d'esfitxiar a la seva pressa, i el Petra va començar a jugar, els centres de serralta pareixien un boomerans eren impressionants, sempre anaven allà on havien d'anar, pareixia que anaven teledirigits, seva fou una ocassió on una falta penjada es va trobar amb el pal. El Petra creava perill(molt de perill) però sòls d'una manera,a pilota aturada, el son ferrer cada pic que hi havia un corner o una falta els hi entrava sa caguere, estaven asustats, molts asustats, com qui veu un tsunami que arriba i no sap on amagar-se, com qui sap que més prest o més tard caurà, d'una manera o de s'altre...de veritat crec que li tenien autèntic pànic a la pilota aturada del Petra, en part deu esser perquè en el partit d'anada un parell de gols nostros van arribar d'aquesta manera.. L'ocassió més clara de la primera part fou seva, una internada del seu mitj esquerre que es va plantar sòl davant jo i res la vaig aturar fàcil, era una aturedata de no res, la primera part va acabar amb empat entre els dos equips, sense un dominador clar.

La segona part va començar amb el gol d'es Kaiser, com no una pilota penjada amb una falta i després d'un rebot va arribar als peus de Mestre, que no va fallar. després del gol el Son ferrer va haver de estirar-se més i el petra es va anar fent enrere, com si els jugadors tengüessin una cordeta que els estirava, i cada vegada més i més fins que casi ja defensaven dins la cova, el son ferrer va començar a arribar més...que si una falteta per aqui, que si un xut per allà,mentres el petra va disposar de una triple oportunitat com no en tres corners, on un no fou gol de miracle, el son ferrer també disposava d'ocassions clares, pujades va treure una pilota al segon pal cual ave fénix que jo ja veia dintre, una falta on tothom badava, a jo no s'amavisa de que no ha demanat barrera tothom pensant en on serien de patxanga es vespre i es seu tira la falta, sort que no al va tirar bé i la pilota va anar al meu pal. Després van arribar als 10 minuts tràgics, com si estasen marcat en vermell, per a mi els gols foren un munt de despropossits on només es veu el darrer que falla, no per totes les errades que ha pasat la pilota abans d'arribar el porter. Al primer gol ve de una pilota al mitj tirada malament per un dels jugador nostres que pasa per enmitj dels centrals que no la logren despejar, i els hi va a la seva esquena, jo surt a la desesperada, uns diuen que si en pujades era a devora que si el hagës agafat..el cert es que el seu devantar va arribar primer que noltros dos, hem va fer el pase, i va marcar. i en els darrers minuts del partit va arribar el segon, on es penja una pilota a dins l'àrea gran, bini pentina digüent-me ell que creia que anava cap a corner, jo m'estir i pos la mà devora el pal, i el retxàs cau a mans del seu davanter que marca, i aixi va acabar el partit, sense el Petra tenir temps de reaccionar.

Desde aqui donar les gràcies a l'aficció que va acudir en massa al camp de futbol, i animar a l'equip fins al darrer instant, ells també formen part del petra i de l'equip.

Dir els nostres rivals que qui vulgui guanyar a petra no li bastarà en suar i molt, s'haurà d'esforçar a n'es màxim i haurà de dur la sort de cara, perquè l'equip se ha fet fort i si segueix aquesta unió es pot mirar cap amunt, del que no hi ha dubtés es que a Petra per els equips visitants existeix l'infern, i l'infern es diu NA CAPITANA.

el crack-T.serralta- per fi va demostrar la calidad que té la seva esquerra i posant els dentres allà on ahn de anar.


el dandy-M.serralta- un remat de cap de forma complicada va estar apunt de valer un gol.


el dur-bonnin- una entrada seva va poder costar-li la expulsió


vaja dia-Monroig- per clamor popular, dues errades seves van propiciar la derrota.