U.E PETRA: Monroig, bonnin, victor, servera, amengual, toniet, guillem, joan pau, serralta, vanrell i ramiro(huertas).
S'ARRACÓ:Juan, martinez, Foreza, aguirre, Porcel, lopez, gonzalez, calderon(amengual), santos, camacho(castillo), bonet(bonet).
Arbitre: Senyor Gabriel Canaves, regular-bé. Va mostrar moltes targetes però la majoria correctes, aunque un poc riguros en les faltes. Va mostrar 11 targetes al s'arracó i 2 vermelles, i 2 grogues i una vermella al petra.
Gols: 1-0 minut 10: Santos, agafa l'esquena a la defensa i defineix de bolea espectacular.2-0 minut 95: contraatac del s'arracó que Bonet defineix amb clase.
Crònica:
Si, la historia es repeteix,té continuació, el nostre estimat Gaby( a n'es fons tothom l'estima), va tornar a fer monòleg d'expulsions i de targetes, aquesta vegada, va tocar al s'arracó, fins a 11 targetes grogües i tres de vermelles va treure l'arbitre, però cal dir que no va estar del tot malament, moltes foren justes d'altres deixe-mho amb dubtosses. l'equip visitant va quedar amb 9 i el local amb 10 (tots dos equips el mereixien) això si es va produir possiblement l'expulsió més tonta que record....
Si, torna el pasat, el pensament enrrere, la malaltia no se li sap diagnosticar al malalt, a lo millor es una d'aquestes rares del tercer o cuart món , mentres no se li trobi cura no se que farem, els seus sintomes són:guanyar fora, perdre a casa, més clar aigua. Faltaven els tinents coronels com són el kaiser i Santan aixi que el Petra era un exèrcit sense comandant, i anava més perdut que en pocholo dins un centre de desintoxicació. S'esperava el S'arracó amb curiositat, meam a veure que té i quines armes són les seves, haviat les cartes van estar destapades, juga igual que el petra (no sabria dir quin des dos el va fer pitjor), balón llarg al punta i ja ho vorem, això si ells disposaven de un punta que té calidad i tonteria a parts iguals, el gols del s'arracó foren de Santos amb un pepino de bolea impressionant just als 10 minuts i l'altre de Bonet en el 95 culminant una contra, del petra destacar la batalla de xerpo enmig güerrer faner i incansable, aixi con Toniet que mostra setmana rere setmana l'entrega i la calidad que té, tot lo altre es epr olvidar. Bé començarem per es principi.....
Amb això que es malalt encara no havia pres medicament per com a miním despertar un poc, i una pilota a l'esquena va arribar a peus del devanter Santos, qui de empalm i amb una potencia descomunal va fer inutil l'estirada de Monroig ja que la pilota va entrar com un coet teledirigit aprop de l'escaire, a partir d'aqui el malalt va entrar dins s'uvi i el s'arracó hagues pogut sentenciar però li va donar vida i alaer, va fallar un parell d'ocasions i la medicina va arribar el malalt, i va començar a reaccionar, però això si, sense crear practicament perill, ramiro estava molt perdut, i serralta i joan pau sense conexió, la corrent no les i arribava, i la primera part va acabar amb un 0-1.
A la segona part, el petra es va animar un poquet, però el qui va esser l'animador fou Gaby, primer va expulsar per 2 grogües a aguirre, i 10 minuts després i per pura tonteria de santos el va expulsar quan anava esser canviat ja que tenia 1 targeta groga i es va llevar la camiseta, i va pasar el que va pasar(la manera més tonta que he vist d'expulsar-se, després el petra va despertar( es que sino desperta en 2 més), li vàren donar vitamines i va començar a crear perill, però victor va veure la segona groga i també el petra es va quedar amb un menys, i en el darrer minut amb el petra només en dos defenses i a la cerca de un gol, un contraatac del s'arracó que va deixar a bonet tot sól davant Monroig va definir bé, i aqui es va acabar el partit.
El CRACK- Ningú, no va destacar ningú ni de un equip ni de un altre
EL DANDY- Ramiro, un remat seu de cap fou la millor oportunitat del petra.
El MILLOR- Guillem, es va barallar en tot l'equip contrari i va acabar agotat.
EL PARDILLO- Santos, va esser expulsat per treurer-se la camiseta quan anava esser canviat, l'expulsió més que marescuda, a més se li haurien d'ensenyar modals perqué es va encarar amb més d'una ocassió amb el public, i es va discutir amb tot kiski, que es dediqui a jugar que en sap i es deixi de comedi.
Dissabte 17:00 hores Consell.
Alineacions:
C.D CONSELL:Ogando, Piza, Miro, Martínez, Pinto, Carpio (Romero), M. Blas (Oluwafemi) , Reynes (Silva), Adu, P. Blas y Melgarejo
U.E PETRA: Monroig, Lopez, Bonnin, Amengual, Servera, Jaume, Monroig, Santandreu, Serralta (Gelabert) , Amengual, Vanrell (Huertas)
ÁrbiTS: Luis Coll Pérez, Nemecio Mejía García, Miguel Benito Cabeza.En lineas generals bé, no va pitar un penalt a favor del Consell molt protestat però cerc que va encertar.
Tarjetas: grogües a M. Blas, Pinto, Martinez, P. Blas Adu per el Consell i a Servera, Santandreu (expulsió), Monroig y Huertas, per el Petra.
Gols: 0-1 Vanrell minut 55, després de un rebot dins l'àrea. 0-2 Juan Pau, després de una pasada al buit de toniet.
Comentari:
"El futbol es pa listos" deia una vegada derrere l'altre un bon entrenador que vaig tenir( Luis espinosa), i es ben veritat, es lo que li va faltar a Santan ja que guanyant 0-2 no es poden perdre es papers d'aquesta manera, per molt que un contrari et pegui una terrescada i una escupinada (ja li val a n'en Marcelo, sino sap jugar a futbol que es dediqui a sa petanca, no a escupir a sa gent, però es lo que s'inpotència dur a fer), per a mi es la jugada més important del partit ja que es perdrà a Santan almenys dues jornades.
Deixant d'apart això el partit es presentava interesant ja que el Consell havia guanyat fora casa, el petra anava un poc a l'espectativa perque poc coneixia del Consell, el partit va esser travat amb molt poc joc i moltes pilotes, el petra va saber materialitzar un pilota dins l'areà que va fussilar Vanrell amb la força de qui enpeny un avió i de Juan pau amb una assistència de calidad innata de Toniet, una vegada més un a destacar en el partit.
Desde aqui donar anims al Kaiser, que es va lesionar de certa gravetat a l'entrenament i de ben segur anyorarem els seus gols el mesos que no hi sigui, una llàstima però el futbol es aixi. Començarem per el principi...
La primera part va començar amb els dos equips a la retaguardia com qui espera que hi hagi algun moviemnt per moure fitxa, el primer "jaque" el va tenir Vanrell després de una assitència de Santan que el va deixar tot sòl davant el porter, sense cap nirvi ni un( s'ha de dir) va xutar amb tota la intenció del món però Oganzo va aturar. El Petra la primera part va disposar de més i millors oportunitats però no es va adelantar, mentrestant el Consell va disposar de una ocassió clara amb una pasada de la mort incluida però la van desaprofitar, això si el mitj del camp un camp de batalla, a veure qui pegava més, i més fort, la primera part va acabar amb empat quan el Petra almenys es mereixia un gol.
A la segona part el Petra va surtir enxufat, amb corrent de 220 v i va aprofitar la primera que va tenir a peus de vanrell que aquest pic si i en tota la força del món va fussilar a Ogando. Desde aquest moment el Petra es va anar retrassant com si els centrals fossin marionetes amb una corda i les estirassen la questió es que el Consell tampoc va fer molt de perill, destacar un xut que Monroig va rebutjar i el posible penalt uqe jo i no el dic per dir, no vaig veure que ho fas. a 10 minuts del final Toniet va agafar la pilota i amb la defensa adelantada va ficar una pasad per deixar a Juan Pau tot sòl qui amb una definició de Crack i de seguretat va posar el 0-2 al marcador. A continuació vendria la jugada esmentada a damunt Santan que va provocar l'expulsió del jugador i del delegat Tano, després de les seves protestes, ja es perque per regional no hi ha cameres perquè sino a n'en Marcelo ni hagüessin caigut un parell de partits, i el aprtit va acabar amb casi a continuació.
Bons 3 punts a fora casa importants, Diumenge la mar s'enbruta i vé el S'arracó que per ara va lider, ens falten peçes importants, però ja hem demostrat que en el futbol no tot son noms.....
El crack- Vanrell: seves foren les millors oportunitats i el primer gol,a ra mateix imprescindible alla davant.
El dandy- Juan Pau: definició inmillorable del seu gol.
El millor- Toniet- va dur locos a la defensa rival amb al seva movilitat
El dur- o millor dit el brut marcelo, per escupir a un contrari, ja es sap que el futbol es un joc de contacte però que se escupi a ell si té escupiguera.
El pardillo- santan, es perdrà més de un partit per la seva rabieta( tenia ravó) amb l'arbitre després de l'escupinada.
Alineacions:
C.D CONSELL:Ogando, Piza, Miro, Martínez, Pinto, Carpio (Romero), M. Blas (Oluwafemi) , Reynes (Silva), Adu, P. Blas y Melgarejo
U.E PETRA: Monroig, Lopez, Bonnin, Amengual, Servera, Jaume, Monroig, Santandreu, Serralta (Gelabert) , Amengual, Vanrell (Huertas)
ÁrbiTS: Luis Coll Pérez, Nemecio Mejía García, Miguel Benito Cabeza.En lineas generals bé, no va pitar un penalt a favor del Consell molt protestat però cerc que va encertar.
Tarjetas: grogües a M. Blas, Pinto, Martinez, P. Blas Adu per el Consell i a Servera, Santandreu (expulsió), Monroig y Huertas, per el Petra.
Gols: 0-1 Vanrell minut 55, després de un rebot dins l'àrea. 0-2 Juan Pau, després de una pasada al buit de toniet.
Comentari:
"El futbol es pa listos" deia una vegada derrere l'altre un bon entrenador que vaig tenir( Luis espinosa), i es ben veritat, es lo que li va faltar a Santan ja que guanyant 0-2 no es poden perdre es papers d'aquesta manera, per molt que un contrari et pegui una terrescada i una escupinada (ja li val a n'en Marcelo, sino sap jugar a futbol que es dediqui a sa petanca, no a escupir a sa gent, però es lo que s'inpotència dur a fer), per a mi es la jugada més important del partit ja que es perdrà a Santan almenys dues jornades.
Deixant d'apart això el partit es presentava interesant ja que el Consell havia guanyat fora casa, el petra anava un poc a l'espectativa perque poc coneixia del Consell, el partit va esser travat amb molt poc joc i moltes pilotes, el petra va saber materialitzar un pilota dins l'areà que va fussilar Vanrell amb la força de qui enpeny un avió i de Juan pau amb una assistència de calidad innata de Toniet, una vegada més un a destacar en el partit.
Desde aqui donar anims al Kaiser, que es va lesionar de certa gravetat a l'entrenament i de ben segur anyorarem els seus gols el mesos que no hi sigui, una llàstima però el futbol es aixi. Començarem per el principi...
La primera part va començar amb els dos equips a la retaguardia com qui espera que hi hagi algun moviemnt per moure fitxa, el primer "jaque" el va tenir Vanrell després de una assitència de Santan que el va deixar tot sòl davant el porter, sense cap nirvi ni un( s'ha de dir) va xutar amb tota la intenció del món però Oganzo va aturar. El Petra la primera part va disposar de més i millors oportunitats però no es va adelantar, mentrestant el Consell va disposar de una ocassió clara amb una pasada de la mort incluida però la van desaprofitar, això si el mitj del camp un camp de batalla, a veure qui pegava més, i més fort, la primera part va acabar amb empat quan el Petra almenys es mereixia un gol.
A la segona part el Petra va surtir enxufat, amb corrent de 220 v i va aprofitar la primera que va tenir a peus de vanrell que aquest pic si i en tota la força del món va fussilar a Ogando. Desde aquest moment el Petra es va anar retrassant com si els centrals fossin marionetes amb una corda i les estirassen la questió es que el Consell tampoc va fer molt de perill, destacar un xut que Monroig va rebutjar i el posible penalt uqe jo i no el dic per dir, no vaig veure que ho fas. a 10 minuts del final Toniet va agafar la pilota i amb la defensa adelantada va ficar una pasad per deixar a Juan Pau tot sòl qui amb una definició de Crack i de seguretat va posar el 0-2 al marcador. A continuació vendria la jugada esmentada a damunt Santan que va provocar l'expulsió del jugador i del delegat Tano, després de les seves protestes, ja es perque per regional no hi ha cameres perquè sino a n'en Marcelo ni hagüessin caigut un parell de partits, i el aprtit va acabar amb casi a continuació.
Bons 3 punts a fora casa importants, Diumenge la mar s'enbruta i vé el S'arracó que per ara va lider, ens falten peçes importants, però ja hem demostrat que en el futbol no tot son noms.....
El crack- Vanrell: seves foren les millors oportunitats i el primer gol,a ra mateix imprescindible alla davant.
El dandy- Juan Pau: definició inmillorable del seu gol.
El millor- Toniet- va dur locos a la defensa rival amb al seva movilitat
El dur- o millor dit el brut marcelo, per escupir a un contrari, ja es sap que el futbol es un joc de contacte però que se escupi a ell si té escupiguera.
El pardillo- santan, es perdrà més de un partit per la seva rabieta( tenia ravó) amb l'arbitre després de l'escupinada.
dissabte 5 de Septembre de 2009
18.00 Hores, NA CAPITANA
U.E PETRA. Cosme,Victor, Bonnin, Amengual(Montero), Servera, Guillem, Toniet, Santan, Mestre, Ramiro, Joan Pau(huertas).
LLubí A: Morales,Andres,Alejandro(Bartolomé), Jose,Florit(Alomar), Biel, Figuerola, Dario(jaume serra) , jose luis(David), Pons, mascaró.
Arbitre:SR joan Antoni coll. Bastant malament, per no dir molt, totalment anticasero, crec que es devia pensar que estava a Llubí enves de petra, perquè es va cansar de pitar faltes a favor del Llubí que roçaven el ridícul, va treure targetes "a tutti plen", 12 de grogües i dues de vermelles,(no escric els noms perqué es massa llarg)
Gols: 0-1 DARIO(minut 40), després de una piloya penjada a dins l'àrea del petra el retxas cau als peus de dario que va marcar a plaer. 1-1 MESTRE(minut 43) una falta botada magistralment per Bini fa que Mestre fusili a Morales dins l'àrea petita. 2-1 MESTRE agafa l'esquena a la defensa i defineix perfecte davant Morales.
ja han començat un altre pic els nirvis, les emocions,les bregües, les queixes, les ganes de fer-ho bé (o com a mínim intentar-ho),en definitiva a tornat a començar la lliga.
El petra es va presentar a davant el seu públic amb un lifting, però deixant-se per el cami jugadors importants que han canviat de colors a darrera hora. Quan comença una nova temporada l'ambient està ple de ilusió i tot el que ha passat fins a les hores pareix quedar enrrere o desapereixer, ara vorem sino torna...el Llubí es va presentar a la nova categoria amb un equip veterà ben equilibrat,amb alguns jugadors habituats a categories superiors.
El partit va començar elèctric, i amb un minut, Dario regetetjant i arribant a la frontal aprop va estar de marcar però va xutar centrat i Cosme va neutralitzar la pilota. A mesura que anaven pasant els minuts el joc pareixia bastant secundari i les entrades fortes i les targetes van anar caigüent una a una, això si, molts de jugadors que es queixen i molta comedi hi ha per el món, el futbol es juga damunt gespa no dins un teatre. Res a destacar menys les pilotes penjades dins l'àrea del llubí que Morales intentava rebutjar amb moltes dificultats, i amb això que una jugada de cartabó i escuadra realitzada per els malavaristes de l'equip no va acabar en gol perqué el kaiser quan li va arribar la pilota i es va veure tot sòl a davant morales va fallar inexplicablament, va tenir temps de pentinar-se,pensar com ho celebraria, anar a fer un kubata i tornar, però no era el moment. Després arribaria l'acció que confirma la dita i que fa pensar que el destí existeix, que hi ha algú que comanda cada moment i cada fet, i decideix cada cosa vulgüis o no. aixi doncs a la pròxima jugada i en un rebutg confus dins l'àrea Dario va marcar a plaer, però el Kaiser ja tenia pensat que ell només falla una vegada i 3 minuts després i aprofitant que Morales no va sortir a una falta botada dins l'areà petita va fusilar, amb la rabia de qui sap el que havia perdonat, peró amb l'orgull de sebre que les oportunitats et pasen per davant més d'una vegada. Aixi es va arribar al final de la primera part.
La segona part va començar amb el Petra més despert i més enxufat, i als 5 minuts mestre i aprofitant que la defensa del Llubí devia pensar amb la marxa del Dissabte a vespre, es va plantar sòl com un mussòl a davant Morales i va definir amb aire de Crack. A partir d'aquest moment el Llubí va estirar les seves línies i el Petra va disposar de oportunitats per marcar el gol de la sentencia, el definitiu, el que dona pau i tranquilitat, però no va arribar, huertas sortint desde la banqueta va donar una bocanada d'aire fresc a l'equip i apunt va estar de marcar en una pilota que va robar a la defensa del Llubi. Mentrestant l'equip visitant anava pujant punts per marcar i acostant-se cada vegada més a la porteria de Cosme, fins que en una jugada per la banda esquerra i després de driblar a Cosme la pilota va arribar a serra que tot sol i pasant un guste va marcar a plaer, a parit d'aqui el partit va canviar i el que va poder marcar va essèr el Llubí però va desaprofitar les seves oportunitats, anomenar també la picabaralla entre Ramiro i Hugüet que va acabar amb els dos jugadors a la caseta abans d'hora.
la lliga no ha fet més que començar però tant el petra com el Llubí crec que aniran de la mà i que no han de pasar apurs per salvar la categoria inclus aspirar a quedar més amunt de mitja tabla.
El crack- Toniet, va fer el que va voler a la defensa del llubí, i es va mostrar a un altre nivell.
El dandy- huertas, un sprint seu a lo usain bolt va estar a punt de acabar amb un gran gol
El dur- Figuerola, va pegar a tot lo que es movia i es va mareixer l'expulsió amb més de una ocasió.
El millor- el kaiser, els dos gols i les seves ganes van valer el punt del petra.
18.00 Hores, NA CAPITANA
U.E PETRA. Cosme,Victor, Bonnin, Amengual(Montero), Servera, Guillem, Toniet, Santan, Mestre, Ramiro, Joan Pau(huertas).
LLubí A: Morales,Andres,Alejandro(Bartolomé), Jose,Florit(Alomar), Biel, Figuerola, Dario(jaume serra) , jose luis(David), Pons, mascaró.
Arbitre:SR joan Antoni coll. Bastant malament, per no dir molt, totalment anticasero, crec que es devia pensar que estava a Llubí enves de petra, perquè es va cansar de pitar faltes a favor del Llubí que roçaven el ridícul, va treure targetes "a tutti plen", 12 de grogües i dues de vermelles,(no escric els noms perqué es massa llarg)
Gols: 0-1 DARIO(minut 40), després de una piloya penjada a dins l'àrea del petra el retxas cau als peus de dario que va marcar a plaer. 1-1 MESTRE(minut 43) una falta botada magistralment per Bini fa que Mestre fusili a Morales dins l'àrea petita. 2-1 MESTRE agafa l'esquena a la defensa i defineix perfecte davant Morales.
ja han començat un altre pic els nirvis, les emocions,les bregües, les queixes, les ganes de fer-ho bé (o com a mínim intentar-ho),en definitiva a tornat a començar la lliga.
El petra es va presentar a davant el seu públic amb un lifting, però deixant-se per el cami jugadors importants que han canviat de colors a darrera hora. Quan comença una nova temporada l'ambient està ple de ilusió i tot el que ha passat fins a les hores pareix quedar enrrere o desapereixer, ara vorem sino torna...el Llubí es va presentar a la nova categoria amb un equip veterà ben equilibrat,amb alguns jugadors habituats a categories superiors.
El partit va començar elèctric, i amb un minut, Dario regetetjant i arribant a la frontal aprop va estar de marcar però va xutar centrat i Cosme va neutralitzar la pilota. A mesura que anaven pasant els minuts el joc pareixia bastant secundari i les entrades fortes i les targetes van anar caigüent una a una, això si, molts de jugadors que es queixen i molta comedi hi ha per el món, el futbol es juga damunt gespa no dins un teatre. Res a destacar menys les pilotes penjades dins l'àrea del llubí que Morales intentava rebutjar amb moltes dificultats, i amb això que una jugada de cartabó i escuadra realitzada per els malavaristes de l'equip no va acabar en gol perqué el kaiser quan li va arribar la pilota i es va veure tot sòl a davant morales va fallar inexplicablament, va tenir temps de pentinar-se,pensar com ho celebraria, anar a fer un kubata i tornar, però no era el moment. Després arribaria l'acció que confirma la dita i que fa pensar que el destí existeix, que hi ha algú que comanda cada moment i cada fet, i decideix cada cosa vulgüis o no. aixi doncs a la pròxima jugada i en un rebutg confus dins l'àrea Dario va marcar a plaer, però el Kaiser ja tenia pensat que ell només falla una vegada i 3 minuts després i aprofitant que Morales no va sortir a una falta botada dins l'areà petita va fusilar, amb la rabia de qui sap el que havia perdonat, peró amb l'orgull de sebre que les oportunitats et pasen per davant més d'una vegada. Aixi es va arribar al final de la primera part.
La segona part va començar amb el Petra més despert i més enxufat, i als 5 minuts mestre i aprofitant que la defensa del Llubí devia pensar amb la marxa del Dissabte a vespre, es va plantar sòl com un mussòl a davant Morales i va definir amb aire de Crack. A partir d'aquest moment el Llubí va estirar les seves línies i el Petra va disposar de oportunitats per marcar el gol de la sentencia, el definitiu, el que dona pau i tranquilitat, però no va arribar, huertas sortint desde la banqueta va donar una bocanada d'aire fresc a l'equip i apunt va estar de marcar en una pilota que va robar a la defensa del Llubi. Mentrestant l'equip visitant anava pujant punts per marcar i acostant-se cada vegada més a la porteria de Cosme, fins que en una jugada per la banda esquerra i després de driblar a Cosme la pilota va arribar a serra que tot sol i pasant un guste va marcar a plaer, a parit d'aqui el partit va canviar i el que va poder marcar va essèr el Llubí però va desaprofitar les seves oportunitats, anomenar també la picabaralla entre Ramiro i Hugüet que va acabar amb els dos jugadors a la caseta abans d'hora.
la lliga no ha fet més que començar però tant el petra com el Llubí crec que aniran de la mà i que no han de pasar apurs per salvar la categoria inclus aspirar a quedar més amunt de mitja tabla.
El crack- Toniet, va fer el que va voler a la defensa del llubí, i es va mostrar a un altre nivell.
El dandy- huertas, un sprint seu a lo usain bolt va estar a punt de acabar amb un gran gol
El dur- Figuerola, va pegar a tot lo que es movia i es va mareixer l'expulsió amb més de una ocasió.
El millor- el kaiser, els dos gols i les seves ganes van valer el punt del petra.
U.E PETRA- C.E ESPANYA
El segon torneig Miquel Riera "sastre", es celebrarà el dia 29 d'agost de 2008 a les 20:00 hores, contra el UE Espanya.
Cal recordar que Miquel Sastre ha estat un dels millors presidents que ha tingut el UE Petra desde la seva fundació l'any 1926, i es una manera de fer-li un homanatge a un home que ho ha donat tot per al Petra.
Desitjam que el poble vengui a disfrutar d'aquest partit i oferir-li un homanatge al que sens dubté ha estat un dels millors presidents del UE Petra.
Esperam la vostra assistència
Visca el UE Petra
L'equip Amateur del Petra ja ha començat la pretemporada, fou dilluns on més que entrenar es van aclarir alguns termes directiva-jugadors, la reunió va treure el seu fruit i a partir de dimarts es va entrenar en normalidad a les ordres del mister de l'any pasat, una plantilla amb molt de jugadors acabats de juvenils i amb una o dues baixes significatives però més o menys conservant el mateix bloc, esperam desde aqui que la pretemporada doni els seus fruits i que l'equip es posi a un nivell físic idoni.
Alineació:
U.E PETRA: Monroig, Bonnin, Lopez, Servera, Amengual, Roig, Juan Carles(l.Servera), Mascaró(Montero), Serralta, Pujades i Huertas(T.serralta).
ESPANYA: Torres, Tugores(garcia), Vives, Moya, Mas , Molina(velenzuela), Nevado, Garcia, Salinas, Ferragut(esteve), Rojas(oller).
Gols: 1-o minut 39: Juan carles després d'agafar l'esquena a la defensa de l'Espanya bat a Torres. 2-0 minut 45: Huertas després d'un rebot de Torres marca a plaer.2-1 minut 79: Garcia després de un retxàs a una falta marca sense oposició.
Arbitre:senyor Lonón Garcia, va estar bé fins al moment de expulsar a cosme sense sentit, però per el que veig només li ha apuntat 1 groga. va amonestar a Huertas, Juan carles, roig, Cosme i Serralta per aprt del Petra i a Garcia, Garcia II, Salinas i Velenzuela per part de l'Espanya.
Crònica:
A vegades la vida es cruel, et creus que es més bò de fer una cosa de lo que realment ho és, el resultat a vegades es dur (com pot ésser quedar a punt d’escalar el Everest, i quedar-hi en el intent), d’altres no són tan tràgiques però fan mal igual(sino que li diguin a l’Espanya). Jugar sense pressió et molla les cames, el cap i el pensament, t’alliberes d’ un pes del damunt i les idees són més clares, no veus tanta boira per pensar ni et falta el aler . Ahir el partit es presentava un poc gris, fins i tot un poc molt diria jo, però es demostra el que tantes vegades t’ensenya el futbol, que no només de calidad es viu, també es necesita entrega, lluita i sacrifici. El Petra ahir li faltava bastante calidad, algo aixi com un 50%, sense Mestre, Toniet, Femenies, Santan ni Vanrell, quasi la meitat de l’equip al once habitual, però els que van entrar el van suplir amb ganes de correr i lluita, el resultat ja es sap. Teniem davant l’equip del senyor Feliu, bon entrenador, millor persona.Res m’hauria agradat més que ajudar-li però no va poder esser. El nostres gols foren obra de Juan carles en un contraatac on deixa en evidencia la defensa de l’Espanya i va demostrar la seva velocitat i l’altre fou del debutant Huertas, tot fe i velocitat, falta li fa depurar la seva técnica, però té tens de sobra. El seu gol el van marcar després d’un retxàs de la barrera en una falta. Començarem per el principi.....
Els primers minuts el Petra va sortir “grogui” com aquell nin que va a clase enperdalat i necesita que el profesor li pegui una bofetada o dues i li digui que la clase ja ha començat, que estigui atent, que sino no s’enterarà de res, aixi que els de Feliu van surtir molt enxufats i van estar a punt de marcar en dues ocasions clarísimes però Monroig les va desbaratar. Mentrestant el Petra s’anava despertant i agafant un poc de que anava es tema, Juan Carles demostrant el que ja es sap, una pilota per ell i una per els altres, apart d’això i de la seva actitut de superioritat que mostra com si ell fos na claudia shiffer enmig del camp de futbol i els altres fosen na Maria patatilla, destacar que es sense dubte dels millor posadors de faltes de la categoría, va fer dos pals i va fer tremolar al porter rival cada vegada que es disposava a xutar una falta. El primer gol va arribar en el minut 39 en un corner tret per part de l’Espanya on la pilota es pasada a Juan carles en mitj del camp, qui en velocitat s’en va dur de manera clara els defensors, pareixia que anaven amb un parell de marxes menys, i va definir amb aire de crack. A partir d’aquí els de Feliu van mirar d’estirar les linies però poc més perill van crear en la primera part, i el Petra creava ocassions o bé en faltes botades per Juan Carles, o bé en corners amb l’astretegia. En el minut 45 va arribar el segon del Petra quan més mal fa, en una jugada un poc confusa on Pujades es va internar per l’esquerra però el defensor va ficar la punteta abans que ell pogues xutar, la pilota va anar entre els tres pals i va rubutjar aixi con va poder Torres i va caurer a peus de Huertas, que en totes les ganes del món va empenyer la pilota. Primer gol seu amb el primer equip. Aixi es va arribar al descans.
En la segona part el mateix que a la primera, el Petra emperdalat pensant més amb sa calor que feia que amb es partit, als 3 minuts apunt va estar de marcar l’Espanya, en una jugada on el davanter va agafar l’esquena a bonnin i de volea apunt va estar de batre a Monroig. Després dels primers minuts el Petra va tornar a posar-se les piles i les conexions van començar a funcionar, mentre l’Espanya intentava marcar un gol que almenys, li donas un poc de vida, un poc d’esperança per creure que podia remontar o com a mínim empatar, i va adalantar molt la seva defensa lo que es igual a agafar esquenes a “tutiplé” si tens en Juan Carles i en Huertas al teu equip, i aixi fou, però el Petra no acabava de matar el partit, mascaró a la treta de un corner tot sol va xutar alt, quan ja veia l’extasis i la gloria, però hi ha coses complicades en la vida i una es que mascaró faci un gol, Pujades en va tenir un altre però quan esta davant porta es mostra nervios com si tengües una agonia per marcar molt gran, i el seu xut no enten de termes mitjos, només a rompre, ha de fer de carnicer al porter. I Petra no seria Petra sense el show amb l’arbitre, sense haver-hi una expulsió de misterios sin resolver, Cosme fou expulsat per dir-li de tot a l’arbitre, però lo bó es que no era ell, sino la gent del pùblic, al Petra mania es poc lo que li tenen els arbitres, es digne d’estudi, sense cap dubté. A continuació arribà el gol de l’Espanya en una falta feta a la frontal per part de la defensa, on el xut va pegar a bonnin i la pilota va anar a caure als peus de Garcia que va tenir temps de cridar a la seva al.lota i dir-li que vengües fins a Petra a veure el gol que faria, 2-1. A partir d’aquí molt de temps perdut i moltes interrupcions, com es típic i poca cosa més aixi es va arribar al final del partit.
Una altre vegada el Petra ha demostrat que els equips de la zona alta els hi van “como anillo el dedo”, i que la seva lacra ha estat la confiança amb els equips d’abaix, per això està a meitat de tabla. Destacar l’actuació de Amengual, viejo zorro que ha estat practicament fora jugar tot l’any i ahir es va reivindicar qual Piquè pareixia, aixi com també bona va esser l’aportació dels juvenils Huertas i Romero.
El dandy-Monroig- tres intervencions seves van llevar lés ilusions a L’espanya.
El crack-Juan Carles- Apart del tema de la pilota, va demostrar lo perillos que es amb les faltes i amb espai a l’esquena.
El millor-Amengual-Va estar molt bé en el cruce i va estar inspirat en la sortida de la pilota.Va demostrar perquè va jugar una eliminatoria a la copa del rei....ajajjaj.
Vaja dia-M.serralta- molt desubicat i nervios durant tot el temps.
Els pardillos- Arbitre- Com pot expulsar a un jugador si ell no a dit res? Això només pasa a Petra.
Desde aquí desitjar el millor a Sebastia Feliu, que li vagi bé a on entreni i guanyi sempre, menys dins Petra……
U.E PETRA: Monroig, Bonnin, Servera, Amengual, Pujades, Femenies(T.serralta)(M.serralta), Santan, Vanrell, Juan carles, Toniet i Mestre.
U.D ALARÓ: Canet, Mieres, Pieres, Amengual(reynes), Roselló, Daviu(Campins), Delicado, Garcia(pons), d'sa(sbert), Ramis i Martinez.
Gols:1-o minut 4: Una falta picada a l'área on remata de cap delicado.2-0 minut 54: Pons es planta davant Monroig i defineix. 2-1 minut 89: Juan carles en una falta molt llunyana on la pilota pega al travessany i entrà.
Arbitre: Molt molt casero i terriblement malament. A la jugada clau del partit nomes van rebre els visitants i a més d'un el va expulsar sense sentit, ell tot sòl es va carregar la segona part. Va amonestar a Pons i a Pieras per part del Alaró i a Monroig per part del petra, va expulsar en vermella directe a santan i en dues grogues seguides a Mestre.
Crònica:
Alguns futbolistes confonen un camp de futbol amb el teatre i es confonen ells mateixos pensant que són actors envers de jugadors, això va pasar el dissabte a Alaró, lo dolent del futbol regional es que no hi ha càmeres de televisió, ni aquells super objectius de les càmeres fotogràfiques que deixin constància del que pasa, del qui fingeix i el que no, xerraré amb primera persona perquè som un dels implicats l'altre ho és Pons, cal dir que lo únic que va fer l'arbitre bé es amonestar a Pons per fingir una agressió (hay casi plorava del mal que li feia) que no va existir si cas només en el seu cap d'actor i poc jugador de futbol, perquè això no es fa, a més que la gent que hem coneix sap que per res del món faria de Pepe. Aquesta jugada va desencadenar una serie d'aconteixements que com no podriem ésser d'altre manera el perjudicat va ésser el Petra, al Alaró "ni tocarlo...", quant més d'un va rebre enpeses i qualque cosa més. Bé d'això en parlaré més envant. A més a qui ningú parlarà ni de villaratos ni de favoritismes a certs equips perquè seria absurt, però asseguraria que en les categories regionals hi ha molts més "amaños" de partits que en la 1 i 2 divisió però i de molt, perquè sino no hi ha explicació. Ja veniem avisats de que l'arbitre tenia més d'un company per l'equip local i equivocats no hi estavem.
Vagi per davant que no pot servir com a excusa de la derrota tots els factors externs del partit i tots els aconteixements, però aquets partits contra els 4 primers si han servit de qualque cosa és per demostra que el Petra no els hi es inferior en res, menys amb la classificació. Dissabte el petra li va donar un bany però un bany d'aquets impressionants amb algües i sals de jugar a futbol al Alaró, testimonis n'hi ha molts, i qui digüi el contrari serà per forofisme perquè els propis aficionats de l'afició local aixi el van dir a més d'un jugador de l'equip visitant. Els seus gols van venir un de una falta després que l'arbitre es pasas desde el minut 1 fins el 4 pitant 8 faltes a favor de L'alaró fins que una va acabar en gol, el seu segon gol fou en part un regal nostre i en part m'hauria agradat veure si era legal la posició de Pons. El nostre gol va esser obra de Juan Carles en una falta llunyana. Destacar a tot l'equip que va ensenyar al segon classificat com es juga a futbol, van correr tocar i pressionar i en la primera part els van pasar per damunt a l'Alaró.Bé començarem per el principi...
Els primers 5 minuts va esser un acos de L'alaró al Petra, on l'arbitre va pitar faltes a favor d'uns i va obviar faltes a favor dels altres. En una de les 8 faltes d'aquets primers minuts va arribar el gol on una pilota penjada a l'àrea gran del Petra va propiciar que delicado posas una pilota al pal contrari on Monroig poc va poder fer. A partir d'aqui el Petra es va fer amo i senyor de la pilota i del joc, l'Alaró encalsava hombres, el Petra tocava i tocava, no van tardar amb arribar les ocassions el kaiser va fer un pal, santan no va creuar lo suficient la pilota perquè no hi arribàs Canet i la més clara on Vanrell quan ja veia la claror i l'extassis a un metre de la porteria el defensa amb la punta del peu va lograr treure la pilota. De l'Alaró no es va tornar a tenir noticia fins el minut 45 on Amengual apunt va estar de fer el segon (que hagües estat totalment injust) en un xut aferrat al pal i amb botet a davant el porter, però Monroig va enviar a corner. S'arribà al descans amb un 1-0 totalment injust, vist lo vist.
La segona part el güió poc va canviar fins que en el minut 54 una pilota perduda per part de Toniet al mitj del camp va propiciar un contraatac i amb una pilota posada al buit Pons va encarar a Monroig i va marcar, m'hauria agradat veure si era o no fora de joc, però bé això es un altre tema. Després arribaria la jugada del partit ón una pilota a l'esquena de la defensa Monroig surt i rebutja amb el genoll i Pons entre de manera desproporcionada i un poc més i hem arrabasa el cap, jo li vaig a demanar explicacions mentres ell feia comedia enterra com si tengües mal no se de que i el meu peu a lo millor està en un pam i poc de la seva cara i de cop i volta i per obra de l'esperit sant es posa les mans a la cara i comença a jemegar com si li hagües pegat una puntada, i el lio ja va estar montat, el seu capità en ve i enpeny com tots(després hem va demaanr disculpes), que es va montar una picabaralla, amb tot això l'actor principal i fins i tot l'oscar li podriem donar està al terrar cridant de mal imaginari, el que ve després ja el he contat expulsió de mestre i de Santan. L'arbitre i l'Alaró ja tenien el que volien, partit resolt. A partir d'aquesta jugada el partit va acabar romput i l'Alaró no va encertar a fer gol amb les oportunitats que va tenir. En els darrers minuts Juan Carles va treure una falta molt llunyana en principi sense perill, però va tirar a porta i la pilota va pegar al pal i va entrar. Aixi acabà el partit, no content l'arbitre amb tot el que havia fet, en el tunel de vestidors(o això posa l'acte) Toniet les hi va dir "no valeis una mierda" quan ell estava a més de 30 metres dels arbitres amb el seu pare, aixi es que conve fer-se mirar segons quines coses, perquè ja sabiem que L'Alaró havia de guanyar si o si, però hem d'anar un poc alerta a fer oi.
El Crack- Femenies- va demostrar que es un pivot defensiu com mana, llàstima de la seva lessió.
El Dandy- Juan carles- Una falta seva molt llunyana ben tirada fou el gol del Petra.
El millor- tot l'equip- es va esforçar al màxim i en 9 homes i tot va plantar cara.
vaja dia- Pedro Pons- se ha equivocat no direm de feina sino de joby, actor i dels bons hauria d'esser, a més de la poca moral i molta cara que se ha de tenir per fer el que va fer.
Els pardillos- trio arbitral- van venir amb una causa i aixi ho van fer, totalment desacertats i molt caseros, sabien a na que venien...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
